9 charla informativa: La Alternativa Verde

Ayer celebramos la charla que organizamos en La Fresneda con el título de “la alternativa verde”, para poder decidir si es viable un sistema de depuración diferente al propuesto en el Plan Aragonés de Saneamiento, y este es el punto de vista de uno de los medios de comunicación presentes, Comarques Nord:

Una altra depuradora és possible

comarquesnord.cat . La Freixneda . dijous, 26 de febrer de 2015 . 

Una altra depuradora és possible. A esta conclusió van arribar ahir la 30ena de veïns de La Freixneda i Queretesque van participar en una xarrada impartida per representants de Hidrolution, empresa especialitzada en el món de la depuració sostenible d’aigües residuals. Una trobada en la que la companyia es va centrar en comparar el projecte que l’Institut Aragonès de l’Aigua ha plantejat per a La Freixneda i el mateix projecte, de tipus ecològic, dissenyat per Hidrolution. La mateixa depuradora, mantenint inclús l’estació de bombeig que apareix en el disseny original i que es podria evitar modificant la ubicació de la depuradora, supose uns 100.000 euros més barata en sistema ecològic. Però la diferència més rellevant està en el manteniment. Mantindre una depuradora intensiva (que són les projectades per DGA) a La Freixneda suposen uns 50.000 euros cada any. Fer el manteniment d’una extensiva a La Freixneda seria

inferior als 20.000 €. A 25 anys, que és l’esperança de vida que tenen les depuradores que ha dissenyat DGA, suposaria un estalvi de 750.000 euros per als veïns del poble. La depuradora ecològica, en canvi, no té data de caducitat.

La xarrada es va impartir al Centro Socioculturalde La Freixneda i va ser de caràcter participatiu. Es van resoldre moltes qüestions, molts d’aspectes com ara el manteniment de les basses, el consum elèctric, el disseny que poden tindre, com intervé el filtre verd, si els factors climàtics poden condicionar la depuració de les aigües o gelen el filtre… Infinitat d’elements que es van detallar i que ens diuen que una depuradora ecològica es pot instal·lar en qualsevol municipi, sigue de la mida que sigue, i tingue el clima que tingue. De fet,Hidrolution va recordar que podem trobar depuradores ecològiques de Mali a Burgos, dos extrems climàtics. Rafael Martín, de Hidrolution, va concretar que “volem que quedo clara la comparativa entre el sistema que en principi està aprovat” a La Freixneda “i el sistema Hidrolution”. Que així “la gent vegi de forma imparcial quines diferències hi ha tant a la part tècnica com a la part econòmica d’una i altra”. En este context, Martín va recordar també que “hi ha consens en el mercat de que este tipus de depuració és idònia per a poblacions inferiors a 2.000 habitants, tant per tecnologia com per economia”.

Llavors, què ha passat a Madrid i a l’Aragó, úniques comunitats on no s’aposte per les depuradores ecològiques? Martín va explicar a Ràdio Matarranya que “Madrid i Aragó són molt diferents. Madrid és diferent perquè té nuclis urbans de major població, i normalment, per restriccions de dimensió de terreny, ha d’abordar la depuració amb tecnologies intensives”. En canvi, va defensar que a Aragó “cal major informació del que aporte la tecnologia extensiva de macrofites en flotació en petites poblacions”, com també que “hi ha la mala creença quan a l’extensió de la depuració verda. Es refereixen molt sovint” als llacunatges i els aiguamolls. “Però la tecnologia Hidrolution té una necessitat de dimensió molt inferior a estes tecnologies verdes”. A la trobada també es va desmitificar la depuradora ecològica de Favara, que els experts creuen que s’ha fet un mal disseny i, per tant, es podria donar el cas de que no complís tots els paràmetres de depuració. Una reunió on hagués segut interessant que estigueren els defensors de la depuradora intensiva. És a dir, els tècnics de l’Institut Aragonès de l’Aigua. Cosa que no va ser possible.

. Estem a temps?

Una de les preguntes que es van fer certs veïns de La Freixneda és si estem a temps de canviarl’actual sistema de depuració. Primer cal de la voluntat de l’Institut Aragonès de l’Aigua, perquè s’ha tancat el període d’al·legacions i ara les estan contestant. Llicència d’obres no en necessitarien, però sí Llicència d’Activitats Classificades. Des de l’ajuntament de La Freixneda, el regidor del PP José Luis del Valle-Iturriaga creu que “estem a temps perquè encara no han començat les obres. Estem a temps de parlar, de negociar. Però no estem a temps de que se’ns facin imposicions. A més, en l’horitzó d’unes eleccions regionals considerem que la sensibilitat encara ha de ser més gran. Tot el poble de La Freixneda present aquí ha aixecat la mà per una depuradora ecològica. I eixa força no la pararà cap institució”. Des del PAR, la regidora Ana Marta Romeo va defensar que “ens ha quedat tot molt clar. Penso que la gent ix esperançada i amb unes idees molt clares. La depuradora que ens imposen coste molt, i les alternatives que ens donen per als municipis petits és menor”, denunciant que la depuradora que “ens volen imposar no és per l’interès dels pobles”, sinó “per uns interessos obscurs”.

Al llarg de la reunió també es van plantejar diferents opcions de projecte extensiu, com ara crear dos punts de depuració ecològica en funció de les característiques d’un poble, així comcompartir una mateixa depuradora dos municipis pròxims. De fet, i a la llarga, tots els pobles, siguen de la dimensió que siguen, estaran obligats a depurar. I en el cas de La Freixneda es va plantejar de l’opció de buscar una ubicació intermèdia que pot interessar tant al poble com als veïns de Valljunquera. Reunió on també van estar presents representants de l’Associació de Veïns de Queretes, primera entitat que es va mobilitzar pel Pla de Depuració d’Aragó al Matarranya. En este sentit,Agustín Riba va apuntar que “ha quedat patent que la depuradora ecològica és molt més econòmica i molt més viable. A part, és ecològica”. Pel que fa a la situació de Queretes, Riba va dir que “l’ajuntament no ens informe de res. Les obres no han començat. Falten dos mesos per a les eleccions. I si això canvie, ja veurem què passarà”. Per un altre costat, la DGA “ha començat a contestar les al·legacions”. És cert que “no n’han estimat cap. Però quan llegim les contestacions, per a natres no acaben de tindre la validesa que ens agradaria”.